Durant les últimes dècades, hi ha nombrosos estudis que s'han centrat en l'intercanvi de gasos d'efecte hivernacle entre l'atmosfera i la biosfera. Dels gasos més estudiats sempre es troba el primer el CO2 ja que és el que més està augmentant la seva concentració i fent augmentar la temperatura de la planeta.
Un terç de totes les emissions de CO2 provocades per les activitats de l'ésser humà són absorbides pels ecosistemes terrestres. Per exemple, els boscos, les selves tropicals, els aiguamolls i altres ecosistemes absorbeixen CO2 emès per l'ésser humà. A més, encara que no ho sembli, els deserts i les tundres també ho fan.
La relació entre el vent i la ventilació subterrània
El paper de les regions àrides com els deserts ha estat, fins fa molt poc, ignorat per la comunitat científica tot i que hi ha estudis que demostren que tenen gran influència en el balanç global de l'carboni.
El present estudi ha demostrat la gran importància de la ventilació subterrània motivada pel vent, un procés comunament obviat que consisteix en la sortida d'aire carregat de CO2 des del subsòl a l'atmosfera quan el sòl està molt sec, fonamentalment a l'estiu i en dies ventosos.
El lloc experimental a Cap de Gata
El lloc on s'han realitzat els experiments és un espartar semiàrid situat al Parc Natural de Cap de Gata-Níjar (Almeria) en el qual els investigadors han registrat dades de CO2 durant sis anys (2009-2015).
Fins fa poc, la creença majoritària dels científics era que el balanç de carboni dels ecosistemes semiàrids era neutre. És a dir, que la quantitat de CO2 que s'emetia per la respiració dels animals i plantes era compensat per la fotosíntesi. No obstant això, mitjançant aquest estudi s'arriba a la conclusió que hi ha grans quantitats de CO2 que s'acumulen en el subsòl i que en moments de molt vent són emesos a l'atmosfera, provocant emissions addicionals de CO2.
És per això, que és important conèixer les emissions de CO2 dels sistemes àrids per conèixer millor el balanç global de CO2.