A partir del 2018, Alemanya no operarà més cap mina de carbó de tipus antracita. Encara que sembli un tancament definitiu, aquestes mines abandonades estan sent reconvertides per jugar un rol clau en el desenvolupament de les energies renovables al país. Un exemple destacat és el de la mina de carbó Prosper-Haniel, situada a les conques mineres de Renània del Nord-Westfàlia, que ara s'està transformant en una central hidroelèctrica de bombament amb una capacitat d'emmagatzematge de fins a 200 MW. Aquesta planta no només aprofitarà l'excés d'energia solar i eòlica quan hi hagi abundància d'aquestes fonts, sinó que serà capaç de generar electricitat en moments de baixa producció solar o eòlica, proporcionant energia de manera estable fins i tot nits o dies sense vent.
Una central hidroelèctrica: Com funcionarà
La mina Prosper-Haniel ha estat reestructurada per convertir-se en una central hidroelèctrica reversible. Aquesta instal·lació utilitza el excés d'energia renovable per bombar aigua des d'un dipòsit inferior, ubicat a les galeries de la mina, fins a un llac artificial a la superfície. Quan no hi hagi prou energia solar o eòlica disponible, l'aigua serà alliberada des d'una alçada de 1.200 metres per accionar turbines i generar electricitat.
Aquest tipus de centrals aprofiten la diferència d'alçada entre dos dipòsits daigua per emmagatzemar energia que pot ser utilitzada quan més es necessita. En aquest cas, la mina compta amb fins a 26 quilòmetres de galeries, cosa que ofereix una gran capacitat per a l'emmagatzematge i la generació d'energia. El sistema és molt similar al d'altres centrals hidroelèctriques de bombament ja existents al nord d'Europa i els Estats Units, però aquí s'utilitza el terreny miner com a recurs clau.
Per gestionar aquest sistema, la planta combina diferents tecnologies, com ara panells solars i aerogeneradors, per maximitzar l'ús d'energies renovables quan les condicions climàtiques són favorables. Quan no hi ha vent ni sol, i les energies renovables no són suficients, les turbines hidràuliques s'activaran per assegurar el subministrament continu d'electricitat, evitant així interrupcions al servei i garantint un flux constant d'energia per a 400.000 llars.
Revitalitzant una regió minera
La reconversió de la mina en una central hidroelèctrica no només suposa un impuls a la transició energètica, sinó que també té un impacte socioeconòmic a la regió. L'àrea de Renània del Nord-Westfàlia ha depès durant dècades del carbó com a principal font d'ocupació i ingressos. Tot i això, amb el tancament progressiu de les mines de carbó, molts llocs de treball s'han vist en perill. Gràcies a projectes com el de Prosper-Haniel, l'àrea no només continua sent un pol energètic, sinó que es creen nous llocs de treball relacionats amb la gestió d'energies renovables i l'operació de la planta hidroelèctrica.
A més, es preveu que aquesta reconversió podria estendre's a altres mines de carbó a la regió, permetent que les energies renovables representin 30% del consum energètic de la regió per a l'any 2025. L'impacte a la xarxa elèctrica de la regió serà significatiu, ja que actualment un terç de l'energia que es consumeix a la regió prové de plantes tèrmiques.
El context global: Altres països i els seus esforços
Alemanya no és l'únic país que transforma la seva infraestructura energètica per fer-la més sostenible. Un exemple inspirador és Costa Rica, que ha aconseguit produir gairebé el 100% de la seva electricitat a partir de fonts renovables. Durant 2016, el 98.2% de l'energia costa-riquenya provenia de cinc tipus d'energies netes: hidroelèctrica (74.39%), geotèrmia (12.43%), eòlica (10.65%), biomassa (0.73%) i solar (0.01%).
En comparació, Alemanya es troba en un punt d'inflexió quant a l'adopció massiva d'energies renovables, però el seu enfocament a optimitzar la xarxa per gestionar aquestes fluctuacions pot ser crucial perquè altres països amb climes més inestables també ho aconsegueixin.
Fenòmens climàtics: El rol de l'emmagatzematge
No tot ha estat un camí fàcil. Per exemple, fenòmens climàtics com El Nen poden afectar dràsticament la capacitat de generació hidroelèctrica a regions dependents de l'aigua. Costa Rica, tot i tenir un sistema gairebé completament renovable, també va patir de baixes precipitacions el 2015 i bona part del 2016 a causa d'aquest fenomen. Tot i això, la capacitat d'emmagatzematge dels seus embassaments va permetre una generació neta contínua.
En el cas d'Alemanya, l'ús de tecnologies d'emmagatzematge com la central hidroelèctrica reversible a Prosper-Haniel ajudarà a bregar amb les fluctuacions en la producció d'energia degudes a fenòmens climàtics. Això assegurarà un subministrament elèctric constant independentment del temps.
Mina en transició: El que podem esperar del futur
A llarg termini, l'objectiu d'Alemanya és que el 80% de la seva energia provingui de fonts renovables per al 2050. La mina Prosper-Haniel només és la primera de moltes instal·lacions que podrien ser reconvertides a sistemes d'energia renovable. Fins i tot altres mines de carbó, com la de Garzweiler, en podrien seguir l'exemple.
El desenvolupament de noves tecnologies, com l'emmagatzematge d'energia en sal fosa, també és àmpliament present als plans d'Alemanya per aconseguir un subministrament estable i eficient. RWE ja ha dut a terme projectes pilot en col·laboració amb el Centre Aeroespacial Alemany (DLR) i altres institucions de recerca per provar l‟eficiència d‟aquests sistemes en plantes de lignit reconvertides. Si s'implementen a gran escala, aquestes innovacions podrien ser claus en la consecució dels objectius climàtics ambiciosos del país.
Aquest moviment cap a les energies renovables no és només fonamental per combatre el canvi climàtic al país i globalment, sinó també per revitalitzar antigues zones mineres i proporcionar alternatives sostenibles d'ocupació a llarg termini.
Alemanya, amb el seu compromís tant social com ambiental, continua demostrant que és possible anar del combustible fòssil a les energies renovables amb un enfocament estratègic que beneficia tant el medi ambient com la societat.