Les categories d'amenaça per a la conservació d'espècies

Categories d'amenaça per a les espècies amenaçades

L'ésser humà al llarg de la història ha provocat molts impactes sobre el planeta. Els impactes han estat més notables i importants, arribant a ser alguns irreversibles, després de la revolució industrial. La preocupació pels efectes negatius que provoca l'home en el medi ambient sorgeix de la degradació dels ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat, La contaminació d'aire, aigua i sòls i l'esgotament dels recursos naturals.

A aquesta preocupació pel medi ambient, se li suma la ja existent per la salut i el benestar, l'augment de la qualitat de vida i garantir una bona esperança de vida. Aquestes condicions es veuen afectades per el desenvolupament econòmic i urbà de l'ésser humà, en el qual les activitats econòmiques provoquen impactes sobre els recursos naturals, la flora i la fauna.

Els impactes ambientals en els ecosistemes

De la necessitat de protegir la biodiversitat de l'planeta i mantenir la funcionalitat dels ecosistemes tal com els coneixem, sorgeixen les categories d'amenaça per a les diferents espècies de flora i fauna que es troben en perill d'extinció o la població està en decreixement. Des del moment en què l'ésser humà comença a realitzar les seves activitats econòmiques com l'explotació dels recursos (hidrològics, miners, agricultura, etc.) es produeixen determinats impactes sobre els ecosistemes. Aquests impactes provoquen efectes en la flora i fauna existents en aquests llocs que porten a l'alteració de la forma de vida d'aquests. Per exemple, l'agricultura provoca fragmentació en els ecosistemes, la construcció de carreteres provoca pèrdua de continuïtat en els hàbitats, etc.

Impacte ambiental i contaminació

Aquests impactes fan que la flora i fauna no pugui adaptar-se a les condicions de vida normals davant l'aparició de nous escenaris. La recerca d'aliment i aigua es dificulta, neixen noves malalties, el desplaçament i la recerca d'amagatall davant depredadors es fa més difícil ... Tot això fa que moltes espècies no es puguin adaptar bé davant aquestes noves condicions de vida provocades per les activitats de ser humà, i, malauradament, no puguin sobreviure, provocant una disminució en les poblacions.

Els ecosistemes són complexes xarxes de connexions entre espècies que intercanvien energia en una forma estable anomenada equilibri ecològic. A l'afectar aquest equilibri ecològic les poblacions van disminuint, i depenent de el nombre de relacions que existeixin en l'ecosistema, més vulnerable serà a la degradació total. Un ecosistema amb poques espècies és molt vulnerable davant els impactes de l'ésser humà i els naturals. Les poblacions d'animals i plantes que arriben a un decreixement per sota d'un llindar se'ls categoritza com "En perill d'extinció".

Treballs previs a la categorització d'amenaça

Per poder parlar de categories d'amenaça a les poblacions d'animals i plantes, hem d'analitzar primer l'estat de conservació de l'ecosistema i d'aquestes espècies. L'estat de conservació es coneix com la probabilitat que una espècie segueixi existint en el present o en un futur no molt llunyà. Per a això, s'ha de d'analitzar la població existent actualment d'una determinada espècie i la seva tendència al llarg de el temps. D'aquesta manera es pot predir la seva població en un futur proper, sempre que les condicions a què estan sotmesos continuïn estables. Si hi ha nous depredadors o altres amenaces (entre elles els impactes de l'ésser humà) que puguin modificar el seu hàbitat i condicions de vida, caldrà analitzar com evolucionarà l'espècie davant aquestes situacions.

Com van sorgir les categories d'amenaça?

Les categories d'amenaça de la flora i fauna van sorgir a partir de la seva classificació. A mitjan el segle XVIII Linné va publicar un mètode per poder classificar a tots els éssers vius. Aquests són les categories taxonòmiques i s'han classificat fins avui dia a uns 1,4 milions d'espècies. Els animals vertebrats, per la seva major coneixement, són utilitzats com a indicadors biològics i, en general, en ells són bolcats els majors esforços de conservació.

Linneo va crear la classificació taxonómica

Linneo. font http://www.cuentosdedoncoco.com/2013/02/biografia-de-carl-von-linneo-resumen.html

A causa de l'equilibri ecològic nomenat anteriorment, per poder conservar els vertebrats s'han d'estudiar els seus requeriments tròfics i les seves dependències de l'hàbitat. És per això, que s'ha de garantir el bon estat de conservació dels ecosistemes en els quals habiten i s'han de conservar també les espècies de flora i fauna de les quals depenen, per a poder conservar l'equilibri ecològic que els mantenen estables.

Criteris d'avaluació per a la protecció d'espècies

Per poder classificar a les espècies segons el seu grau d'amenaça es realitzen diversos test a les poblacions de l'tàxon objecte d'estudi per assignar la categoria d'amenaça o tractar-lo com no amenaçat.

  • El criteri A es basa en l'estudi de la reducció de el nombre d'individus madurs en un temps establert.
  • El criteri B estudia la distribució geogràfica de les poblacions que es veuen reduïdes depenent de l'extensió de presència de les espècies i l'àrea d'ocupació que realment cobreixen els individus.
  • El criteri C es basa en el nombre d'individus madurs en disminució contínua pels impactes que es provoquen en els ecosistemes.
  • El criteri D és nombre total d'individus madurs que existeixen en l'hàbitat.
  • El criteri E analitza la probabilitat d'extinció en un percentatge d'individus per unitat de temps.

Si es comprova que una espècie deixa de complir el criteri pel qual s'havia considerat amenaçada, normalment s'ha d'avaluar en base a altres criteris i no eliminar-se de la llista.

El rinoceront es troba en perill d'extinció

El rinoceront es troba en perill d'extinció

Categories d'amenaça segons la UICN

Hi ha moltes maneres de poder classificar els animals les poblacions es troben en detriment. La més coneguda són les categories d'amenaça establertes per la Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa (UICN). La UICN compila les espècies que pateixen algun tipus d'amenaça en els coneguts llibres vermells y llistes vermelles.

Perquè un taxó estigui amenaçada n'hi ha prou que compleixi un sol criteri dels nomenats anteriorment. Aquestes són les categories d'amenaça segons la UICN:

-Extinta (EX): No hi ha dubte de la desaparició de l'últim individu.

-Extinta en estat silvestre (EW): Només sobreviu en cultius o en bancs de llavors i laboratoris.

-En perill crític (CR): Risc d'extinció extremadament alt, complint qualsevol criteri després d'un estudi realitzat de l'espècie i incloure-la en la llista vermella. Perquè una espècie es trobi en perill crític d'extinció ha de complir el següent:

  • La seva població es redueix en un 80-90% dels individus en 10 anys o 3 generacions.
  • La seva extensió total sigui menor a 100 km2 o la seva ocupació menor a 10 km2.
  • El nombre d'individus madurs sigui menor de 50.
  • La probabilitat d'extinció és de l'50% en 10 anys i 3 generacions.

-En perill (EN): Risc d'extinció molt alt. Avui dia hi ha moltíssimes espècies a tot el món que estan en perill d'extinció. Perquè es consideri en perill deu complir el següent:

  • La seva població es redueix en un 50-70% dels individus en 10 anys o 3 generacions
  • La seva àrea d'extensió és menor a 5.000 km2 i la seva ocupació de 500 km2.
  • El nombre d'individus madurs és menor de 250.
  • La probabilitat de la seva extinció és de l'20% en 20 anys o 5 generacions.

-Vulnerable (VU): Risc extinció alt. Una espècie vulnerable no està en perill d'extinció, però per la seva situació, mode de vida o exposició a diferents impactes i activitats de l'ésser humà es redueix la seva població. Perquè una espècie se'l consideri com a vulnerable deu complir que:

  • La seva població es redueixi un 30-50% dels individus en 10 anys o 3 generacions.
  • La seva àrea d'extensió sigui menor de 20.000 km2 i la seva ocupació sigui menor de 2.000 km2.
  • El nombre total d'individus madurs sigui menor de 1.000.
  • La probabilitat d'extinció de l'espècie sigui de l'10% en 100 anys.

-Gairebé amenaçada (NT): No satisfà cap dels criteris però es troba molt pròxim a complir-lo.

-Preocupació menor (LC): Són tàxons abundants i de distribució relativament àmplia. Normalment se'ls realitza algun tipus de seguiment per determinar si les seves poblacions decreixen amb el temps.

-Dades insuficients (DD): No es disposa d'informació suficient per avaluar però podria estar amenaçada. Avui dia hi ha nombroses espècies, sobretot marines, de les que no es disposen de dades suficients per poder establir categories d'amenaça. Són difícils d'estudiar causa de la seva àrea de distribució i la seva complexitat a l'hora d'accedir als seus hàbitats.

-No avaluada (NE): No s'ha avaluat però podria estar amenaçada.

Categories d'amenaça segons la UICN per a la conservació d'espècies

Categories d'amenaça segons la UICN. Font: http://es.slideshare.net/acatenazzi/proceso-lista-roja-uicn

Les espècies amenaçades han d'avaluar-se periòdicament (sobretot les que estan gairebé amenaçades). L'ús d'aquestes categories a escala regional és important en el cas de poblacions més àmplies.

Perquè hi hagi una obligació de protegir les espècies animals i vegetals deu haver una legislació vinculant. A Europa s'ha desenvolupat la Directiva Hàbitats 92/43 CEE. Amb ella s'ha creat una xarxa d'espais naturals protegits a nivell europeu anomenada Xarxa Natura 2000. El seu objectiu de gestió i conservació tracta de protegir els ecosistemes on habiten les espècies amenaçades. A Espanya és la Llei 42/2007 de patrimoni natural i biodiversitat la qual s'encarrega de protegir la flora i fauna.

Ós polar en perill d'extinció

Junts podem fer que espècies com l'ós polar no estiguin en perill d'extinció

Com podeu veure, és de vital importància protegir els ecosistemes per poder salvaguardar les condicions de vida de les espècies animals i vegetals. Gràcies a la legislació vigent ia els esforços de moltes organitzacions ecologistes s'estan aconseguint grans resultats en la protecció d'espècies que estan en perill d'extinció. Tot i que encara la feina que queda per fer és enorme ja que cada vegada la biodiversitat mundial està perdent espècies a un ritme inexorable.


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.